Diumenge 1 de Quaresma - 22 de febrer
Mc 1, 12-15 F. Josep Mª Cabañes i Vilar O.cist Es l’Esperit qui l’empeny cap al desert perquè el diable el temptés; Es una baixada a la regió del perills que han d’afrontar els homes; només així es pot adreçar l’home caigut: cal que Jesús, i això pertany al nucli mateix de la seva missió penetri dins el drama de l’existència humana, que arribi fins al final de la seva pregonesa, per poder trobar així “l’ovella perduda” carregar-la damunt les espatlles i tornar-la a casa. Marc té un relat curt de temptacions (1,13) que posa de relleu el paral·lel amb Adam, el sofriment del drama humà; Jesús “s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien”. El desert, que fa contrast amb el jardí de l’Edèn, esdevé lloc de reconciliació i de guariment; els animals feréstecs, que representen la figura més concreta dels perills que amenacen als homes i que venen d’una creació rebel·lada i del poder de la mort, es conver