Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep

Lc 2,41-52 Apropem-nos per uns moments a la Sagrada Família de Natzaret. Ella és la icona que, contemplat, ens fa descobrir on està la bellesa de la família i on apareix una nova humanitat. Què és el més gran que podem aportar els cristians als fonaments de la mateixa? En primer lloc, la persona de Jesucrist. Ell ens revela qui és Déu i qui és l'home. Però també hem de dir amb força on té el seu origen l'ésser humà i en què lloc es revela amb el veritable humanisme, perquè en ell es descobreixi on és el tresor més important, l'escola més urgent on els valors humans, cívics, religiosos i morals s'atorguen. La família és l'escola de l'humanisme autèntic. És en la família cristiana on descobrim com la vida que neix s'acull amb generositat i responsabilitat, i l'ésser humà se li lliura totes les dimensions de l'existència que són necessàries perquè assoleixi la seva vida real i el seu futur. La urgència i necessitat de mirar i contemplar

Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2018

Imatge
SALM 95 Nadal...Jesús és Nat Nadal... Jesús és Nat. Canten i eleven els pensaments i els cors tots els homes i dones de la terra! Nadal... Jesús és Nat. Canten els ocells sota el mantell del cel estelat de l´hivern. Canten tots els animals i la floresta del bosc i canten també les espècies que viuen dins les aigües i sota de la terra. Tots els regnes veneren els peus del Fill de Déu. Tot és cant i benedicció al voltant del Nom dels noms. Nadal... Jesús és Nat. Tota l´existència en la seva plenitud prové de la font del so... el silenci més axial i pur. En el silenci neix el cant que embelleix les paraules quan les toca i vesteix d´harmonia la manifestació de la comunicació humana. Hi ha instruments musicals – com la viola, per exemple – que vibren amb el so de la veu humana. Nadal... Jesús és Nat. Conflueixen i dansen a les més altes esferes les Pregàries... que s´eleven dins el cor de la nova humanitat. Impulsades i obertes a percebre l´experiència de transcendència del

Diumenge 4 d'Advent - 23 de desembre de 2018

                                            PROFECIA    CUMPLIDA “Pero tú, Belén de Efrata , pequeña para estar entre las familias de Judá, de ti me saldrá el que será el que será Señor de Israel; y sus salidas son desde el principio, desde los días de la Eternidad” (Miqueas 5 . 2). Allí iba a nacer Jesucristo. El desglose de su Nombre ya lo indica, el que es siempre el mismo. Jesús el Cristo, su Nombre personal y su Título. Jesús indica "ayuda o salvación", Cristo quiere decir el Ungido o el Mesías. "Jesucristo" es pues la suma de la Persona y el Oficio. Cristo no solamente estuvo los 33 años del Aquí, en nuestro suelo; sus actividades han sido eternas (Miqueas 5, 2), "desde los días de todos los tiempos." Él está en el consjo Divino, e incluso fue viniendo en varias maneras a través de la historia del hombre...sus manifestaciones, sus teofanias, el "Ángel de Dios", sus actividades son eternas. Hoy...también sigue "trabajando;

Diumenge 3 d'Advent - 16 de desembre de 2018

Filipencs 4 4-7 Fa uns dies estava en una gran llibreria fullejant les novetats i em vaig quedar sorprès del gran nombre de llibres que ofereixen consells per aconseguir una vida feliç. E stem d'acord que per una gran majoria de persones, per no dir totes, una dels objectius principals a la vida és aconseguir la felicitat. És obvi, per tant, que si s'editen tants llibres per ajudar-nos a aconseguir la felicitat és que en la nostra societat vivim en el pessimisme, la incertesa i el descoratjament. En aquest temps d'Advent és necessari que ens preguntem que felicitat volem, o millor serià preguntar-nos que ens fa veritablement feliços i plens il·lusió. La pregunta va dirigida al profund del nostre cor, a l'interior del nostre ésser: què ens fa feliços? La resposta, segons el meu parer, no consisteix a aplicar certa tècnica psicològica a les meves relacions personals, encara que aquestes no s'han de rebutjar, o al canvi de certs hàbits; la felicitat, o millor di

Diumenge 2 d'Advent - 9 de desembre de 2018

Un mensaje de esperanza, para hoy, de parte de Dios Texto: Evangelio de Lucas, cap. 3,1-6. 1   El año quince del reinado del emperador Tiberio, siendo Poncio Pilato gobernador de Judea, Herodes virrey de Galilea; su hermano Filipo, virrey de Iturea y Traconítida, y Lisanio, virrey de Abilene, 2   bajo el sumo sacerdocio de Anas y Caifas, le llegó un mensaje de Dios a Juan, hijo de Zacarías, en el desierto. 3   Recorrió entonces toda la región del Jordán proclamando un bautismo, en señal de arrepentimiento, para el perdón de los pecados, 4   como está escrito en el libro del profeta Isaías: Una voz grita desde el desierto: Prepárenle el camino al Señor, enderecen sus senderos; 5   que los valles se rellenen, que los montes y colinas se abajen; que lo torcido se enderece, lo accidentado se iguale. 6   Y todos verán la salvación de Dios. (Is 40,3-5) Nos adentramos a este segundo domingo de adviento, reflexionando sobre un texto del evangelista Lucas. En el capítulo 3 se

Diumenge 1 d'Advent - 2 de desembre de 2018

Je 33,14-16; Salm 24; 1Tes 3,12-4,2; Lc 21,25-28.34-36. El Regne de Déu de pau, amor, justícia i de vida ve, ve sempre, està venint fa temps. Pare nostre, que esteu en el cel: Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom... (1Te). Quan diem Déu estem dient Pare; aquell qui és generador de vida ho és també de fraternitat, i ens obre els ulls   a la realitat que ens envolta i ens fa crítics, i compromesos. L’amor és la resposta a l’esperança. Vingui a nosaltres el vostre Regne. ...un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat... "El-Senyor-és-el-nostre-bé" (Je). És Jesús que ve..., ensenya el camí d’encarnació, de compromís, de solidaritat... Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre un núvol amb gran poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats (Lc). Quan es fan presents la paraula i els gesto

3ª Setmana de la Bíblia (del 26 de novembre al 2 de desembre)

La Paraula és molt a prop teu , Deuteronomi 30, 14 El cristianisme considera el text bíblic com un do diví, un regal on l’ésser humà ha sigut convidat per Déu a participar de la seva revelació. En les paraules del text trobem un desig de comunicació, però sobre tot un espai de diàleg, aquell lloc on Déu, a través del seu Esperit, vol relacionar-se amb les seves criatures, és aleshores quan parlem de la Paraula amb majúscules, una que ens confronta, que ens consola, que ens dóna forces per seguir les passes de Jesús. I és que, a la fi, la Paraula de Déu no és solament mot, sinó acció a les nostres vides. Déu es va definir a sí mateix en Jesús, el seu Fill, i des d’aquesta Paraula dita en mig de la nostra realitat és que podem abraçar en els mots de la paraula l’amor i la misericòrdia que se’ns volen oferir. I com ens recorda el lema d’aquest any aquesta Paraula viva i transformadora no és lluny de nosaltres, no s’amaga de les nostres preocupacions o patiments, ni dóna l’esque

Diumenge 33 de durant l'any - 18 de novembre de 2018

                                 LA VENIDA DEL HIJO DEL HOMBRE                                         ( Marcos   13   :   24   a   37)   Cuando estamos mirando montañas a lo lejos, los “picos” nos parecen juntos y cercanos; la realidad nos dice que, entre ellos, hay considerables distancias. Posiblemente sea de esta manera cómo hemos de meditar aquel gran discurso de Cristo que relata Marcos (junto a Mateo y Lucas).   Empezó el Señor explicándoles acerca de la llegada de muchos “falsos Mesías”. Cuantísimos han actuado haciéndose pasar por “Cristos” y “Redentores”; normalmente gurús de nuevas sectas. Satanás es capaz de cualquier cosa con tal de ir diezmando la verdad.   “Guerras y rumores de guerras”...(Mateo 24 :6). Las guerras,los desastres de la naturaleza, la apostasía, los falsos profetas y la traición,etc...son sólo el comienzo de lo que los creyentes podemos esperar de este mundo. Y, a pesar de estas circunstancias, que nos pueden envolver en mayor o menor gra

Diumenge 32 de durant l'any - 11 de novembre de 2018

Mc 12, 38-44    El relat de avui parla per si mateix, és fàcil d'entendre, però difícil d'aplicar. L'evangelista ens descriu una situació quotidiana: les ofrenes en el Temple. El verb dipositar en grec significa llançar. Les monedes es dipositaven en una espècie d'embuts enormes en forma de botzina, col·locats al llarg del mur. L'àmplia boca de les botzines de bronze permetia llançar les monedes des d'una distància considerable. Els rics podien sentir amb orgull, el so de les seves monedes en xocar metall amb metall. En aquest context, se'ns descriuen dues accions: la dels rics i la de la vídua. Però el que Marc vol assenyalar és la diferència d'actitud i de motivació que es donava en aquells fariseus i en la vídua. És a dir, dues maneres d'entendre i viure les ofrenes a Déu, dues formes d'experimentar la relació amb Déu i de ser agraïts. Una, la dels fariseus, és la de l'orgull i la vanaglòria davant els altres; l'altra, la de la

Diumenge 31 de durant l'any - 4 de novembre de 2018

Dt 6,2-6; Sl 17; He 7,23-28; Mc 12,28b-34. Hi ha un Amor més gran que ens queda encara per estimar Pare nostre, que esteu en el cel: Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces (Dt). Estem en el nivell de l’amor, no del compliment extern del culte, ni de la observança aparent, ni del costum habitual, ni de la por davant Déu. El culte religiós autèntic és el de l’amor. Jesús mateix a la creu ens dirà què vol dir estimar Déu i els altres, fins al final, amb totes les seves conseqüència. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Beneeixo el Senyor que em salva. Ha donat grans victòries al seu rei, ha mostrat l’amor que té al seu Ungit (Sl). Déu salva. Hi ha mediacions: el rei, el messies... per fer sentir la seva acció mediadora. Però Jesús, que viu per sempre... té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per

TOTS SANTS - 1 de novembre de 2018

TOTS SANTS. Ap. 7,2-4.9-14                         Ps 23,1-4b.5-6             R/. Ps. 23,6 1Jo. 3,1-3 Mt. 11,28                     Mt. 5,1-12a La festa que avui celebrem és la festa de la gran esperança. Mirant enrere ens fem cabal del gran nombre de persones que han viscut l’ideal evangèlic i això ens ensenya que és possible viure’l i arribar a bon terme. Homes i dones de tota condició, alguns d’ells grans pecadors que s’han deixat perdonar per Déu com el gran Agustí d’Hipona o el bon lladre... En una paraula, la santedat és per a tot aquell que no la refusi. Aquesta és la gran esperança. Gràcies a Déu són molts, cristians o no, els qui responen a la crida i reben la recompensa. Joan va veure una multitud diversa i tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Amb uns ens sentim més personalment identificats, amb d’altres menys, amb d’altres gens. Això vol dir que els camins per viure la santedat són diferents i cadascú ha de triar el seu propi camí, d’acord amb e

Diumenge 30 de durant l'any - 28 d'octubre de2018

Mc 10, 46-52 Avui contemplem un home que enmig de la seva desgracia, hi troba l’autèntica felicitat gràcies a Jesucrist. Es tracta d’una persona que  té dues carències: la manca de visió corporal i la impossibilitat de treballar per guanyar-se la vida, la qual cosa l’obliga demanar caritat. Ell necessita ajuda i es col·loca vora del camí, a la sortida de Jericó, per on hi passen molts vianants. Té la sort que en aquella ocasió passa Jesús, amb els seus deixebles i altra gent.  El cec havia sentit parlar de Jesús, li haurien comentat que feia prodigis i en saber que passa a prop seu, comença a cridar: “Fill de David, Jesús tingues pietat de mi”. Als companys del Mestre els molesta els crits d’aquell cec, no pensen en la seva trista situació, són egoistes, però Jesús si que vol donar resposta aquell home que desitja trobar-se amb Ell. Immediatament, el sec s’aixeca i es troba davant el Fill de David i comença el diàleg amb una pregunta i una resposta:  Jesús li pregunta  Què

Diumenge 29 de durant l'any - 21 d'octubre de 2018

Mc 10, 35-45 Primer de tot, voldria recordar al nostre estimat amic, Javier Velasco, que aquesta mateixa setmana ens ha deixat. M’ha agradat com una persona del nostre grup del Secretariat d’Animació Bíblica del Bisbat de Sant Feliu, l’ha descrit com un “apòstol” de la Paraula. En Javier, es descrivia com un entusiasta de la Bíblia i contagiava aquest entusiasme sempre, en tot moment. Et trobarem molt a faltar. En el seu darrer escrit, en el seu Blog, feia el comentari del diàleg de Jesús amb el jove ric, que després de demanar-li que vengués els seus bens i els donés als pobres fes aquesta opció radical de seguir-lo. D’alguna manera, podríem dir, “cremar les naus”, no mirar enrere i seguir a Jesús. Aquesta opció radical, com escrivia en Javier, contrasta amb els versets d’aquest diumenge. Més encara, quan Jesús fa un tercer anunci de la seva mort i resurrecció als deixebles. La petició de Jaume i Joan de seure en els llocs de privilegi ens pot semblar ridícul, però...qu

Diumenge 28 de durant l'any - 14 d'octubre de 2018

Salm 89, 12-13. 14-15. 16-17 Qui s´atreveix a contar els dies? Al so de mil campanes toquen les quatre de la matinada; monjos i monges desperten a la crida més pregona, la del cor... i es reuneixen en comunitat al oratori. Qui s' atreveix a contar els dies? si ens els vas donar plens d' Eternitat... i ja no els podem diferenciar de Tu. Als teus peus, com als cims de les muntanyes, l' ànima prega.  Prega… a part de que no sap fer un altre gest, per ser el més honest i senzill a la seva natura… quan saciar-se es només saber que estàs dins. Qui s' atreveix a contar els dies? si ens els vas donar plens d' Eternitat... i ja no els podem diferenciar de Tu. I encara et demanem tant...  Oh, Amor! I que podem demanar a Aquell que tot ens ho va donar, oferint-se a Ell mateix, sense esperar res a canvi?  I encara sentim tantes carències...  Oh, Estimat! Quina és la prova d' amor, encara?  Sino l' entrega